Aigües de Reus impulsa un important paquet d'inversions mediambientals

Aigües de Reus, al llarg de 2025, ha impulsat una trentena d'inversions per un valor de 5.180.000 euros que tenen implicacions mediambientals directes, ja sigui mitjançant la producció d'energies netes, la millora i eficiència de la xarxa, l'estalvi d'aigua, la recuperació i aprofitament de noves fonts de proveïment, i la recerca i la divulgació ambiental, entre d'altres finalitats. Tot i això, alguns dels projectes iniciats el 2025 són de caràcter pluriannual i, per tant, s'aniran desenvolupant aquest 2026 i al llarg dels pròxims anys.

“Hi ha vegades que oblidem la gran complexitat i la importantíssima inversió que hi ha darrera de la gestió d’una xarxa de subministrament i sanejament de l'aigua, que ha de garantir la qualitat del servei 24 horres al dia i, a més, ha de fer-ho sota criteris d’eficiència, respecte i sostenibilitat mediambiental que, molt sovint, figuren en el marc normatiu català, espanyol i europeu”, apunta el regidor responsable del servei, Daniel Rubio.

“És en aquest sentit que és del tot necessària una gestió continuada i ben planificada, any rere any, que t’ajudi a millorar i  a no baixar la guàrdia en cap moment”, afegeix el regidor. De fet, Aigües de Reus compta amb una certificació internacional que acredita el bon funcionament del Sistema Integrat de Gestió (SIG) que l’empresa municipal aplica en diversos camps, entre els quals hi ha la gestió energètica, mediambiental i de qualitat.

Millor aprofitament dels recursos hídrics

En aquest sentit, al llarg de l'any que hem deixat enrere, el gruix de les inversions amb un component mediambiental tenen a veure amb tot un seguit de projectes impulsats per a un millor aprofitament del recursos hídrics que són propis de la ciutat. D'aquesta manera, al llarg de 2025, s'ha fet realitat la reforma i entrada en servei de la Bassa Nova; una nova xarxa secundària de distribució d’aigua no potable al polígon Agro-Reus; la construcció d’una planta de potabilització que fa possible la injecció d’aigua de la mina del barri Fortuny a la xarxa d’abastament; la instal·lació d’una xarxa de distribució d’aigua no potable procedent de la mina del barri Fortuny per al reg del Parc del Capellans, l'entorn del camí del Riudoms i la zona enjardinada de les piscines municipals; la recuperació de l’antic minat de Mas Beltran, amb l’objectiu de destinar aigua no potable per al reg dels horts urbans que l’Ajuntament preveu construir al carrer Astorga; els treballs que han de permetre la recuperació i entrada en servei de tres pous que estan situats dins del recinte de l’aeroport de Reus; i la recuperació d'altres pous com són els del Mas Miarnau, Villablanca i l'IGME.

Eficiència de la xarxa

L'eficiència de la xarxa d'abastament d'aigua és una altra de les prioritats permanents d'Aigües de Reus, amb la qual cosa al llarg de 2025 s'han fet realitat diversos projectes. Ha estat el cas, per exemple, del desplegament de diversos punts de control arreu de la ciutat que, amb el suport de tecnologia d’intel·ligència artificial, permet el perfeccionament dels treballs que ja es duen a terme de manera continuada per a la localització de fuites a la xarxa. L’objectiu és garantir encara més la màxima eficiència del sistema de subministrament d’aigua, que a Reus ja presenta rendiments superiors a la mitjana catalana i espanyola des de fa més de vint anys. Paral·lelament, ha entrat en funcionament un equip especialitzat per a la localització i seguiment de les possibles pèrdues d’aigua, especialment de caràcter menor i ocult, que no es poden localitzar sense la utilització de sistemes avançats de detecció. Per aquesta finalitat, s’han adquirit 150 aparells localitzadors amb tecnologia de correlació de so així com diversos geòfons.

Rere l'eficiència i en lluita contra el malbarament de l'aigua, 2025 també ha estat el primer any que les piscines municipals de la ciutat han pogut utilitzar per al bany aigua no apta per a ús de boca, però sí amb la qualitat sanitària adient.  Aquest fet històric ha estat possible per primer cop a la ciutat després que, just abans de l’estiu, entrés en servei una xarxa de distribució d’aigua no potable procedent de la mina del barri Fortuny que permet la seva destinació a les piscines municipals i al reg de diversos parcs i zones enjardinades de la ciutat.

Energies netes

La producció d'energies netes és una altra de les prioritats en la gestió mediambiental per part d'Aigües de Reus. En aquest marc d'actuació, la planta fotovoltaica de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) ha complert el seu segon aniversari de funcionament havent aconseguit cobrir el 27,89% de l’energia elèctrica que requereix l'activitat de la depuradora. Si a aquesta producció elèctrica s’hi suma la generada mitjançant biogàs en la mateixa EDAR, la depuradora produeix, en conjunt i de mitjana, més de dues terceres parts de l’energia que consumeix. Paral·lelament, i rere l’objectiu de l’autosuficiència, Aigües de Reus du a terme actualment un estudi per a la implantació d’un nou sistema de codigestió que permeti produir més biogàs a l'EDAR, de manera que la planta sigui del tot autosuficient l’any 2035, com a molt tard, d’acord amb el que estableix la normativa europea

D'altra banda, la producció d’energia a la depuradora de Reus fa possible, actualment, que la flota de vehicles de l'empresa municipal d'aigua s’autoabasteixi íntegrament d’aquesta electricitat, que en un percentatge molt ampli s’obté mitjançant el tractament de les aigües residuals. A final d’any, un cop s’hagi materialitzat la licitació que actualment té oberta per a la compra de sis nous vehicles elèctrics, Aigües de Reus comptarà amb 23 vehicles elèctrics (tres dels quals híbrids), d’un total de 27, a banda de 23 punts de recàrrega distribuïts en diferents instal·lacions.

Finalment, també cal tenir en compte que l'EDAR regenera i reutilitza anualment 600.000 m3 d’aigua depurada, que es destina, com és habitual, als usos propis de la Comunitat de Regants del Molinet i el club de golf Aigüesverds. Aquests 600.000 m3 representen un 9% de l’efluent de l’EDAR i equivalen al consum anual aproximat de 3.642 habitatges. Aquest 9% de l’aigua reutilitzada de l’EDAR de Reus és una xifra que està per sobre de la mitjana catalana, que és d’un 5%.

Recerca mediambiental

La recerca en diversos camps relacionats amb el medi ambient també ha requerit la participació i inversió per part d'Aigües de Reus. En aquesta línia, el curs acadèmic 2024-2025 va veure com l’Institut d’Horticultura i Jardineria de Reus va completar amb èxit la primera fase del projecte ChlorellaNet Tech, una iniciativa educativa i científica orientada a cercar alternatives sostenibles de reg agrícola davant la situació de sequera estructural. El projecte ha comptat amb la col·laboració d’Aigües de Reus, que ja ha signat un nou acord amb l’Institut d’Horticultura i Jardineria per a l'impuls d'una iniciativa conjunta que té com a finalitat promoure l’educació ambiental i digital a través del cultiu hidropònic com a eina pedagògica, alhora que continua en marxa la segona fase de ChlorellaNet Tech.

D'altra banda, el 2025 ha vist posar-se en marxa un consorci format per Aigües de Reus, EMATSA, la Fundació Eurecat i la Universitat Rovira i Virgili per al desenvolupament de noves tecnologies per eliminar les substàncies perfluoroalquilades (PFAS) de l'aigua potable. El projecte PFAS-CLEARWATER busca donar resposta al repte que suposa la presència d'aquests compostos altament contaminants en les fonts d'abastament d'aigua.

En el terreny dels contaminants presents a l'aigua, el 2025, Aigües de Reus ha redactat un projecte de construcció d’una Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) per a l’eliminació de nitrats i altres contaminants dels pous del polígon Agro-Reus.

Avançant-se al futur

Pel que fa a altres plans que han de permetre la planificació mediambiental i la gestió futura del sistema d'abastament i sanejament, l'any que hem deixat enrere ha significat l'inici de la redacció del Pla Integral de Gestió del Sistema de Sanejament de la ciutat, d’acord amb la modificació del Reglament del Domini Públic Hidràulic rere una millor gestió de l’aigua de pluja. D’aquesta manera, Reus es converteix en la primera ciutat catalana que inicia aquest complex procés, que els municipis de mes de 50.000 habitants han d’haver enllestit abans de setembre de 2026.

En aquest marc de treball, Reus, Constantí, Castellvell i Almoster han signat un acord de col·laboració per a la redacció del Pla Integral de Sanejament,; també s'ha signat un nou conveni de cooperació entre els ajuntament de Constantí i Reus en matèria de sanejament; i s'ha iniciat l’elaboració del futur Pla Director de Drenatge Urbà Sostenible de la ciutat.

El 2025, de cara al futur, també ha representat l'inici de la redacció del projecte que ha permetre la construcció d’una Estació de Regeneració d’Aigua (ERA) a la depuradora. Aquest projecte, a càrrec de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), ha de fer possible una ERA capacitada per al tractament d’un cabal de 20.000 m3/dia (amb possibilitat d'ampliacions futures).

Divulgació i cultura de l'aigua

Les polítiques mediambientals d'Aigües de Reus tampoc s'han oblidat de la vessant divulgativa, amb la qual cosa s'ha estrenat el nou Espai Aigua, una exposició i aula divulgativa pensada per descobrir la importància de l’aigua al planeta, a la ciutat de Reus i a les nostres vides. L’Espai Aigua, que va obrir portes per primer cop fa vint anys, ha estat objecte d’una profunda renovació per adaptar-se als nous temps, mitjançant una actualització del discurs, una millora integral de continguts, una realització audiovisual impactant i la redistribució del recorregut.

D'altra banda, un total de 7.691 persones han pres part, al llarg del curs 2024-2025, en alguna de les activitats pedagògiques que impulsa Aigües de Reus al voltant de la gestió i la cultura de l’aigua. En la majoria de casos, es tracta d’alumnes de centres d’ensenyament de Reus, del Baix Camp i fins i tot d’altres comarques. La xifra representa un salt quantitatiu molt gran, tenint en compte que el curs 2023-204 els assistents van ser 5.484 persones, la qual cosa significa un creixement percentual de 29 punts en només un any.