Guaita fa balanç a l'equador del mandat: transformació de Reus per avançar en ciutat verda, de progrés i d'oportunitats

L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, ha pronunciat aquest dilluns, 16 de juny als jardins del Mas Miarnau la conferència de l’equador del mandat municipal, “Transformar Reus per millorar la vida de la gent”. Guaita ha fet balanç de l’acció de govern i dels projectes de futur, i ha desgranat projectes transformadors al nord, al sud, al centre, a l'est i a l'oest de Reus per fer una ciutat més pensada per a les persones, generant llocs de treball, riquesa i oportunitats econòmiques, i donant un salt qualitatiu en espais verds i cap a una ciutat més sostenible.

L’alcaldessa ha explicat que l’Ajuntament està treballant en “projectes transformadors i innovadors” en els àmbits social, econòmic, cultural i ambiental i tecnològic que l’ha fet mereixedor Reus de la distinció com a Ciutat de la Ciència i la Innovació del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.

"Des de fa segles, Reus ha estat capaç de reinventar-se, transformar els seus reptes en oportunitats i fer de la innovació una actitud col·lectiva. Aquesta capacitat de transformació no ha estat fruit de la casualitat. Ha estat possible gràcies a una col·laboració constant i decidida entre el sector públic i el privat. Una aliança històrica que avui continua més viva que mai, i que ens demostra que quan unim voluntats, quan sumem esforços i compartim visió, les ciutats no només avancen, sinó que inspiren”, ha afirmat.

L’alcaldessa ha repassat els projectes d’acord a l’estructura del Pla d’Acció Municipal 2023-2027.

Ciutat de Progrés
Les ciutats són l’entorn on busquem seguretat, que es respectin els nostres drets i on tinguem oportunitats d’habitatge, d’educació, de treball, de cultura i de progrés, en definitiva.

Habitatge
L’alcaldessa ha posat en valor el Protocol d’adquisició d’habitatges per augmentar el parc de la Borsa Municipal d’habitatges destinats a lloguer assequible i que ha permès comprar-ne dos i tenir-ne dos més en cartera; així com el nou Servei Municipal d’Habitatge per avançar cap a nous instruments orientats a la planificació, la promoció i l'adquisició d’habitatge. Igualment, ha destacat les promocions de 312 habitatges amb protecció oficial a Mas Iglesias, 60 al complex Riera, i l’oferiment a la Generalitat de 4 solars per construir 300 habitatges públics més. També ha destacat les obres de millora de l’eficiència energètica i l’accessibilitat de 9 blocs del barri Fortuny que començaran aquest estiu.

Transformació dels barris del sud
Guaita ha defensat l’oportunitat que el Pla de barris i Viles de la Generalitat suposa per promoure la transformació dels barris Carrilet, Fortuny, Juroca, Parcel·les Cases i Montserrat, projectant la ciutat cap a l’estació intermodal. “Tenim un deute històric i un repte i aquest govern hi està compromès. Per això estem treballant en un projecte transversal i ambiciós, treballat des de diverses regidories municipals i que inclou transformacions en l’àmbit urbanístic, socioeconòmic i mediambiental”, ha dit.

De l’entorn del Carrilet, l’alcaldessa ha destacat l’impuls que s’ha donat al projecte de reordenació urbana i nous equipaments amb el procés d’escolta activa. En aquest àmbit s’hi està definit una gran transformació amb la futura EBM L’Ametller, els 132 habitatges de Mas Iglesias, l’estació de Bellissens, l’estació intermodal, la reforma del Mercat del Carrilet amb nous usos, la futura estació de busos, i la transformació del carrer Astorga. “Volem impulsar una autèntica transformació que sigui un revulsiu pel sud de la ciutat”, ha afirmat.

Guaita ha destacat altres projectes com l’impuls definitiu a la regeneració del barri del Carme, el soterrament de les torres d’El Pinar o la reurbanització del carrer Dr Ferran.

Seguretat Ciutadana
“Estem innovant i desplegant projectes tecnològics per millorar la vida de la ciutadania” també en l’àmbit de la seguretat. A més de l’ampliació de la plantilla de la Guàrdia Urbana s’estan impulsant projectes com les càmeres de gravació personal que porten els agents, el desplegament del pla de videovigilància o el desenvolupament de l’app de seguretat, el sistema compartit amb altres municipis, que permetrà comunicar-se de manera fàcil i immediata amb els cossos de seguretat per demanar ajuda en situacions d’emergència.

Nou model d’atenció ciutadana
L’alcaldessa ha anunciat nous instruments per millorar la relació de la ciutadania amb l’administració: el punt d’informació i atenció a la ciutadana, que s’obrirà al Centre Cívic Gregal i que s’estendrà progressivament en altres equipaments; i l’App de Ciutat, un nou canal d’atenció a través dels dispositius mòbils que incorporarà la intel·ligència artificial per facilitar-ne tant l’ús per part de la ciutadania com la gestió interna per part de l’Ajuntament.

L’escolta activa és indissociable d’aquest model d’atenció. Guaita n’ha exemplificat els bon resultats amb dades de serveis a la via pública: Barri a barri, el pla intensiu per millorar els espais públics de la ciutat, ha superat ja les 2.000 actuacions des que es va posar en marxa el 20 de gener; l’entrada en funcionament de la Brigada d’Intervenció Ràpida disposa de 18 persones per respondre de manera immediata a situacions i incidències de la via pública

Infància
“Posem el focus en les persones, amb especial atenció a sectors de la població que mereixen una visió diferencial: infants, joves, gent gran... Volem que tothom tingui les mateixes oportunitats des de què naixem fins a la vellesa”, ha afirmat l’alcaldessa. En l’àmbit de la infància ha destacat la construcció de l’EBM L’Ametller, amb 134 places

Joves
“Cal canviar la relació amb els joves des de les institucions, serveis i polítiques publiques. Cal confiar en la seva capacitat d’autogestió, decisió i construcció de vida. Els i les joves tenen idees potents, només cal que tinguin espai i suport per desenvolupar-les”, ha afirmat l’alcaldessa. I ha destacat projectes com el nou Consell de Joves dels Instituts de Reus; Prototips, el laboratori juvenil de creació i innovació; o Cultivant Reus, un hort urbà autogestionat que és alhora punt trobada per fomentar la consciència ambiental.

Per primera vegada, l’Ajuntament disposa d’un estudi sobre salut i comportaments entre joves, el Reus Cohort, basat en una enquesta a més de 1.500 nois i noies, que suposa una eina útil per al diagnòstic i presa de decisions sobre la salut del jovent. Fruit d’aquest estudi s’han començat a dissenyar polítiques i serveis. El projecte Oxigen té com a objectiu promoure el benestar emocional dels adolescents mitjançant l’educació emocional i el desenvolupament de competències socioemocionals; s’ha impulsat un programa per fomentar el benestar emocional en entorns esportius; s’ha creat Nexes, un espai d’acompanyament i suport a les sexualitats per a menors de 25 anys; i s’ha obert el SOABEM, que ofereix suport a persones que necessiten millorar el seu benestar emocional.

Gent gran
Guaita ha anunciat que l’Ajuntament treballa perquè Reus sigui reconeguda com a Ciutat amigable amb les persones grans; i es promou l'activació física, cognitiva, emocional i relacional amb projectes com Activa’t o Intergeneracionals.

Igualtat
L’alcaldessa ha anunciat que l'Ajuntament ha obtingut el nivell capdavanter del Distintiu per la Igualtat de Gènere, el més alt que concedeix l'Associació Forgender Seal. És el primer segell de qualitat i reconeixement a favor de la igualtat de gènere en l'àmbit municipal.

Cultura
“Construir cultura és construir ciutat. I en el govern municipal pensem i treballem la cultura com una gran eina de transformació de la ciutat. On es desenvolupa el pensament crític, el talent, la integració i inclusió”, ha afirmat Guaita. La política cultural està orientada a tenir oferta cultural tot l’any i a renovar els equipaments culturals: les reformes dels equipaments i continguts expositius del Museu d’Art i Història i del Gaudí Centre; i la rehabilitació del Centre Catòlic com a centre de producció, creació i exhibició d’arts escèniques.

Ciutat d’oportunitats
L’alcaldessa ha obert el segon eix del PAM afirmant que “les ciutats que generen creixement econòmic afavorint la implantació empresarial, comercial, turística, diversificant els usos, que són capaces d’atraure inversió, que generen llocs de treball i faciliten oportunitats de progrés i serveis per tal que els seus veïns i veïnes hi desenvolupin la vida quotidiana són ciutats equilibrades i dinàmiques”.

Creixement econòmic
Reus disposa actualment de l’únic Parc Tecnològic i d’Innovació de la província, el Tecnoparc, que connecta un ecosistema únic d’empreses instal·lades als tres centres d’empreses: REDESSA Tecno, CEPID i REDESSA Innovació, que acull l’empresa tecnològica més gran de la demarcació, T-Systems; i als que s’hi sumarà REDESSA InnoReus, actualment en fase de concurs de projectes.

En l’àmbit econòmic, l’Ajuntament treballa al costat de les empreses els sectors estratègics: el tecnològic, amb les principals empreses de la demarcació establertes a Reus; i l’agroalimentari, a través del HUB Foodtech & Nutrition, que treballa per aportar valor afegit, atraure inversions i fomentar la innovació. L’Ajuntament també potencia les empreses emergents i els projectes emprenedors en els dos àmbits: per la Incubadora TIC han passat 51 start-ups que han creat 183 llocs de treball.

En l’àmbit de la innovació, l’Ajuntament ha impulsat el Reus Living Lab, un laboratori d’innovació on empresa, administració i universitat treballen reptes de ciutat amb eines innovadores i tecnològiques. També s’ha posat en marxa l’Oficina d’Innovació per impulsar i facilitar la innovació, especialment a les pimes; així com el programa Prototest per acompanyar projectes empresarials i maximitzar les probabilitats d’èxit.

Ciutat verda i sostenible
“Els espais verds i blaus són grans infraestructures naturals amb gran valor: tenen un paper essencial en la salut i el benestar de la població; i més en un context com l’actual de crisi climàtica. Això passa per aprofitar fins a l'últim racó de la ciutat per preservar-hi o habilitar-hi espais naturals”. L’alcaldessa ha obert així el tercer eix de l’acció de govern.

Reus Respira
El Pla Reus Respira destinarà 150.000 euros l’any a plantar nou arbrat, amb l’objectiu d’arribar a 5.000 arbres nous en 10 anys, gairebé un 30% més que els que hi ha ara.

Zones verdes al nord
L’Ajuntament projecta nous grans espais verds, un d’ells a la platja de vies a tocar de l’avinguda del Comerç. L’Ajuntament signarà en breu el protocol amb ADIF per recuperar l’espai i generar noves zones verdes i equipaments.

RENATUReus
El projecte de renaturalització i resiliència de la ciutat finançat amb ajuts Next Generation de la Unió Europea executarà 21 actuacions en carrers, places, interseccions viàries, camins i altres espais urbans per millorar la qualitat ambiental, promoure biodiversitat i, de pas, millorar el benestar i la salut de la ciutadania. En paral·lel s’ha adjudicat ja la construcció de Refugis climàtics a les escoles General Prim, Pompeu Fabra, Marià Fortuny i Teresa Miquel. Entre altres, també es crearà un espai natural i un sistema de basses renaturalitzades a partir de l’aigua de la depuradora, dissenyat per afavorir la biodiversitat, protegir la fauna i la flora, amb usos pedagògics, educatius i d’apropament de la ciutadania a la natura.

Mobilitat urbans sostenible i saludable
El Bus X Tu, un servei de bus a demanda que utilitza la tecnologia per adaptar-se a les necessitats de les persones usuàries ampliarà el servei per arribar als polígons industrials, Mas Carpa, urbanitzacions Blancafort i Aigüesverds, així com a la Residència Marinada, l’Institut d’Horticultura i l’Institut Villablanca.

La Ganxeta, el sistea de bicicleta compartida ha superat els 100.000 viatges en un any, i està ampliant el número d’estacions de manera progressiva.

La Zona de Baixes Emissions de Reus començarà la implantació gradual i progressiva a partir del desembre amb multitud d’exempcions, moratòries i autoritzacions temporals i puntuals d’accés d’accés al nucli urbà dels vehicles més contaminats.

Com a mesures alternatives a la ZBE, s’impulsen nous aparcaments dissuassius. Actualment hi ha 752 places gratuïtes en 5 aparcaments, el darrer habilitat a tocar del Santuari de Misericòrdia, amb 137 places. S’estan analitzant opcions per obrir-ne de nous.

L’Ajuntament impulsa projectes de transformació urbana per prioritzar els vianants a diversos carrers de la ciutat: raval Santa Anna, carrer Ample, Dr Ferran i carrer Astorga.

Transició energètica
Reus és referent al territori i a Catalunya gràcies a Reus Energia, la productora i comercialitzadora pública municipal impulsada amb l’objectiu de subministrar electricitat als equipaments i espais municipals i a l’enllumenat públic. L’objectiu és tancar el 2027 amb un 58% d’autoabastament energètic als equipaments municipals.

En paral·lel, s’ha impulsat la comunitat energètica d’Agro-Reus, la més gran de Catalunya i una de les més importants i potents d’Espanya (4,4 megawatts de potència); i avança la posada en marxa d’una comunitat energètica de consum compartit a l’entorn de la instal·lació fotovoltaica de l’IMFE Mas Carandell.

Aigua
L’Ajuntament treballa per fer realitat una estació de regeneració d’aigua a la depuradora que servirà per a garantir necessitats municipals i  agrícoles o industrials. En paral·lel, treballa per diversificar les fonts d’abastament: l'any passat es va connectar a la xarxa municipal tres pous situats a l’autovia de Bellissens; i enguany es va estrenar la planta de potabilització  que permet injectar d’aigua de la mina del barri Fortuny a la xarxa d’abastament.